(JORNADA: FLAMENCO OBRERO. A GOLPE DE CAMINO)
Jornada Flamenco obrero. A golpe de camino
Divendres 26 de novembre a partir de les 20h
A la Sala Carlos Díaz (INS Barri Besòs) – C. Josep Pla, 56
Entrada: 5 €
Un any més, tornem a teixir una col·laboració entre la productora Quesoni SCCL i el Centre Cívic Besòs per dedicar una jornada per retornar a les arrels obreres del flamenc: .
A golpe de camino, deixant passos enrere, famílies, pobles i amics. La migració de diferents pobles i cultures peninsulars cap a Catalunya han anat conformant al llarg de la història una idiosincràsia pròpies de les persones emigrades a la terra que va encapçalar el procés d’industrialització del segle XIX, juntament amb altres àrees del nord de la península.
No sóc d’aquí, ni sóc d’allà. A la meva terra em diuen el catalan, i a Catalunya em diuen l’andaluz. Podríem transportar aquesta sensació de no pertinença eterna a qualsevol d’aquelles persones que opten per l’emigració com a pas endavant en la seva vida. Murcianes, extremenyes, andaluses… Al final, quan s’arriba al nou lloc, en la terra on la que ser foraster és ja de per sí una classe social, recórrer a allò familiar i al que es coneix es converteix en un impuls gairebé impossible de controlar.
La revolució industrial va portar fàbriques, feina i mà d’obra barata al millor postor en què a poc a poc s’ajuntaven les mans de paisans i paisanes. Hores i hores al lloc de feina que donaven temps per fer amics i enemics, per riure, plorar, cantar i ballar. Per això, no és d’estranyar que en els moment d’oci, la necessitat d’expressar allò conegut i el que es porta a dins fossin la llavor per al desenvolupament d’una escena flamenca a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX. Prova d’això són els nombrosos cafès cantants, teatres i sales de festes que hi havia al Barri Xino, al Paral·lel o a Nou de la Rambla, on el flamenc a part d’una música era una manera de ser, de viure i de fer família.
FLAMENCO OBRERO, A GOLPE DE CAMINO
Aquesta jornada ens fa viatjar al record del perquè Barcelona va ser, és i seguirà sent flamenca. Des dels primers compassos de meitat de segla fins a avui en dia, el que sí que podem dir és que per sort, els moviments migratoris van assentar el caràcter flamenc de la ciutat. La Barcelona de les fàbriques i de les jornades infinites que ningú vol patir i ningú vol trepitjar, però que en fites com la de la vaga de la Canadenca es tradueixen en drets, es canten llibertat i ens demostren que la classe obrera es generadora de canvis en la societat i fidel transmissora de l’art i la cultura que li pertany per naturalesa.
Flamenc obrer, des de la cadena de muntatge com a metàfora del camí recorregut fins a la festa on es veu, es canta i es balla per oblidar.
20h
Taula rodona: Flamenc obrer
Claudia Ruiz Caro
Bárbara Balbo i Ana Márquez de SomArts - Federació Som Artistes Sindicalistes de Catalunya
Pedro Barragán, president d'El Dorado Sociedad Flamenca Barcelonesa
A través de l’obra de la fotògrafa xeresana, Claudia Ruiz Caro, posarem sobre la taula qüestions relatives a la professionalitat i les emocions que es fonen en el flamenc actual.
Comptarem amb la participació de Bárbara Balbo i Ana Márquez de SomArts, la Federació Som Artistes Sindicalistes de Catalunya i Pedro Barragán, president d’ El Dorado Sociedad Flamenca Barcelonesa.
21:15h
Concert quadre flamenc
Oscar Soriano - Guitarra
Ramon Tato - Cante
Iñaki C. Nazabal - Poesia
Kevin Lisbona - Efectes sonors
El quadre d’ Oscar Soriano ens proposa un viatge històric pel flamenc a través de diferents pals que ens parlen des del més pur caràcter obrer. Cantes que han sorgit durant la jornada laboral o ens transporten a llargues hores de feina i que fan passar les hores amb molta menys pena.
Oscar Soriano. Comença a tocar la guitarra amb 9 anys i actualment és un dels joves guitarristes més prolífics i amb major projecció de la ciutat. El seu mestre és Antonio Prieto “El Curry”.
Ramón Tato. Cantaor barceloní del Poblenou. Malgrat la seva família no té un passat vinculat al flamenc, ell opta per aquest art com a estil de vida. Sempre rodejat de tradició i costums flamenques, forma la seva veu per al cante.
Iñaki C. Nazabal. Artista multidisciplinar i una de les veus més respectades de la poesia escènica catalana, referent en el circuït Slam Poetry i Spoken Word de l’estat espanyol.
Kevin Lisbona. Músic que entra en contacte amb la música a través del flamenc als carrer de Barcelona i Sevilla. En la seva carrera, ha trobat en el folklore llatí la inspiració per a la creació musical mitjançant eines electròniques, creant veritables experiències sonores.
22.30h
Concert "De la Vega a la Rambla"
Laura Marchal - Cante
Jesús Campos - Percussió
Víctor Franco - Guitarra
La naturalitat i la sensibilitat de l’artista captiva amb una interpretació personal i sincera que transporta a l’època daurada del cante flamenc, sense obviar la contemporaneïtat del seu cante i l’actualitat de la seva proposta.
El viatge a altres terres a través del cante i el desenvolupament com a artista fora de la seva terra és una constant en la cantaora. Aquests temes els aborda sobre l’escenari de manera tan natural que converteix l’espectacle en una proposta musical flamenca poc corrent.
Laura Marchal és una cantaora de flamenc jaenesa, nascuda a Alcalá la Real el 1995, que compta a nombrosos galardons com el 1r premi Jove al “Concurso Nacional de Antonio Mairena”, o el 1r Premi al Concurs Nacional de Cante de la Llagosta (Barcelona).
A més, vindrà acompanyada de Jesús Campos, a la percussió, i de Victor Franco, a la guitarra.