Inauguració de l’exposició ‘(in)fusiona’t a foc lent’

Divendres 16 a  les 20.00 h a la sala d’exposicions del centre cívic Besòs

En aquesta 16èna edició del festival (in)fusión flamenca presentem una mostra molt especial, fer una retrospectiva de les 15 + 1 edicions d’aquest cicle que s’ha fet al centre cívic Besòs. Aquesta humil exposició neix amb la intenció de retre un petit homenatge a tots i totes les artistes que han passat per les sales del centre, així com, els veïns, veïnes, públic, amics, talleristes, flamenc de cor, paios, gitanos, flamencs de naixement i de vocació, que han vibrat en aquests espais des del 2003 que va començar la (in)fusión flamenca.

‘(in)fusiona’t a foc lent’ pretén ser un petit viatge a la memòria més recent del centre cívic i del barri; cuinat a baixa temperatura i amb molta salsa per tot l’equip humà que any rere any ha fet del novembre al Besòs, i somniat que arribi a tot Barcelona, el mes del flamenc.

‘Raíz flamenca, puro duende’, exposició de Mireia Massana

Imagenes obras_web_infusion_ok

– Del 3 al 25 de novembre

Accés lliure i gratuït

Raíz flamenca, puro duende és l’exposició que vestirà enguany la (IN)fusión!

És un projecte de Mireia Massana Salvador és una creadora visual i educadora artística que entre altres s’ha especialitzat en retrat i figura en l’Escola Massana de Barcelona.

Com a tret de sortida al cicle, la inauguració serà el 3 de novembre a les 20:00h i podreu visitar sempre que hi hagi programació de la #infu2017 i dins l’horari d’obertura del centre cívic Besòs (de dilluns a divendres de 9 a 21.00 i dissabtes de 10 a 14 h).

La inspiració de la qual Picasso ens parlava, apareix un dia passejant pels carrers del Raval i connectant amb la potència de les imatges trobades en el llibre “Flamenco a rajatabla (Albert Fortuny, 2005)”, que em va portar cap a allò que tenia la pulsió de contactar, un retrobament amb les arrels del sud, de fet les meves dues iaies eren murcianes, en honor a elles va dedicada aquesta mostra.

Sentir l’origen, la terra, aprofundir amb el moviment del ball plasmat en pintura, el repte de poder captar aquesta essència, la força i la passió pròpia del flamenc, a través del color i del gest pictòric. Arran de la visualització i de la connexió a través de les instantànies del llibre i de les poesies que les acompanyen he anat perfilant l’obra d’aquest projecte.

El projecte vol plasmar el testimoniatge narrat a través del sentir de la visualització de les imatges de les companyies més representatives i el registre visual dels detalls: les expressions, l’emoció i la narrativa lírica i poètica alhora que fa una aproximació a la creació local i les gents que formen part de la cultura gitana i catalana actual. Per acotar el contingut de l’obra simbòlicament es fa un homenatge a Federico García Lorca: És flamenc Lorca, o és lorquià el flamenc?

Quan es parla de flamenc és inevitable esmentar l’obra magistral d’aquest poeta i dramaturg, “Romancero gitano” publicada el 1928 i conformada per divuit romanços, com divuit quadres que compon el projecte pictòric de Arrel flamenca “puro duende”.

El repte de transmetre aquest duende a través del color i el gest pictòric.

Dicotomia Flamenca. Exposició de Blanca Pia & Sheila Quero.

– Del 4 al 26 de novembre

Accés lliure i gratuït

Dicotomia flamenca és l’exposició que vestirà enguany la (IN)fusión!

És un projecte autogestionat de la Blanca Pia i la Sheila Quero i ens conviden a reflexionar sobre l’actualitat del flamenc a Barcelona i la seva evolució històrica, artística i cultural.

Com a tret de sortida al cicle, la inauguració serà 4 de novembre a les 20:00h i podreu visitar sempre que hi hagi programació de la #infu2016 i dins l’horari d’obertura del centre cívic Besòs (de dilluns a divendres de 8 a 21.30 i dissabtes de 10 a 14 h).

També us recomanem que no us perdeu “Reflexions sobre la dicotomia entre puresa i negoci en l’art flamenco”, una xerrada programada entorn a l’exposició el 24 de novembre a càrrec d’Anna Casado.

 

  • Dicotomia flamenca

El flamenc és un art en constant canvi, que des dels seus inicis ha anat adaptant-se a l’entorn de l’època, assimilant noves tendències i integrant diferents llenguatges artístics. La ciutat de Barcelona disposa de diferents espais on el flamenc es viu des de dins, com una forma d’art i de vida, que conviu, en molts casos, amb l’etiqueta de
producte enllaunat; “souvenir” amb falta d’ànima.

anna-casado-2dicotomia

Una barreja d’un sentiment molt sincer per part de les i els artistes que el transmeten i el seu propi desassossec davant la demanda turística i la infravaloració que aquesta genera. Tot i això, és en aquests espais on el flamenc viu el seu present a Barcelona, donant-li continuïtat.

Dualitat entre allò antic i el contemporani, l’ànima i el producte, ambient incert on els propis artistes es qüestionen la frontera del que sembla o del que realment és el flamenc.